La història de la nostra Associació

El ferrocarril genera un munt d’aficionats per tot el món. Podem afirmar rotundament que és universal.

Son moltes les diferents vessants existents per acostar-se al món del tren, en general aquestes persones que han estat tocades per aquesta afecció, tendeixen a agrupar-se formant associacions on es poden trobar, sigui quina sigui, la fília que els ha portat a interessar-se per aquest món que fa que hi dediquin gran part del seu temps lliure per gaudir de les satisfaccions que els hi proporciona.

Per això, era estrany que a les nostres comarques que havien gaudit de tantes línies ferroviàries, de via estreta, cremallera i el tren “gros”, no hi hagués societat de aficionats normalitzada a finals dels anys 80 del segle passat.

I tot que ja feia mes de 20 anys, que havia desaparegut la última explotació important de via estreta, el tren d’Olot-Girona- les persones que havien conegut l’època daurada dels trens a Girona, devien de tenir ben frescs els records i les empremtes que aquelles companyies havien deixat en el seu esperit… I tant que hi eren!

Quan a alguns de nosaltres se’ns va acudir la possibilitat de formar una associació que arreplegués les persones que tinguessin aquesta afecció, ens vàrem trobar moltes almas gemelas i casualment totes havíem pensat en alguna ocasió de formar una entitat per poder reunir-nos. Molts de fet ja eren socis d’entitats com la de Barcelona.

Lògicament, les localitats per on hi havia passat el tren o encara hi passava, i sobretot si les instal·lacions ferroviàries eren importants, varen ser les que mes aficionats tenien, i fins i tot algunes poblacions com Sant Feliu de Guíxols, ja feia uns anys que es trobaven setmanalment un petit grup informal, però molt actiu, de joves tocats per l’afecció i que estaven desenvolupant una tasca molt important de salvaguarda i defensa del que havia estat el carrilet de Sant Feliu a Girona, entre d’altres.

Va ser així, de cop, com d’un dia per l’altre tres homes que per una casualitat, sense coneixer-se personalment van decidir posar fil a l’agulla i donar forma legal a la que era la seva afecció al món del tren creant una associació. La seva sorpresa va ser gran quan vàrem descobrir que el boca a boca havia funcionat de tal manera que ja a la primera reunió que es va celebrar al antic bar de l’estació de la RENFE a Girona, s’hi van reunir mes d’una quinzena de persones!!

Allà eren joves i grans, homes i dones, ferroviaris actius i jubilats: un grup heterogeni de gent que els unia la seva afecció al tren, hi havia nostàlgics, ferroviaris professionals, gent que feia maquetes, col·leccionava trens models o de joguina, postals ferroviàries, tot tipus de literatura sobre el tema, uniformes, fanals i/o senyals, etc… recordo a tall d’anècdota una parella que feia poc que s’havien casat i el seu viatge de nuvis havia anat de un museu ferroviari a un altra i es clar sempre amb tren!!

Al sortir d’aquella primera reunió, ja s’havia format la primera junta provisional. Deu n’hi do quina feina vàrem tenir els fundadors de la que s’anomenaria “ASSOCIACIO D’AMICS DEL FERROCARRIL DE LES COMARQUES GIRONINES”, mes tard vàrem intentar crear unes sigles i es va quedar amb “ASAFEGI”, encara que sempre va ser l’Associació!

Per Àngel Santamaria, soci fundador amb el carnet número 3