Va ser realitzada fa molt temps, i els trens que circulaven eren llavors a escala 1:100, però avui dia els vagos I trens a escala exacta 1:87 ténen problemes per passar per curbes, túnels I edificacions. El pas del temps ja comença a veure's reflectit a la maqueta, inclús el panell de control ja és model d'una altra època, encara que convisqui amb el digital més actual de Roco, el "Maus".

Pont metál·lic. Per ell circula només un tren llençadora que puja a una altura superior a la vista de la persona. En aquest pont fins-i-tot es pot fer "puenting". La pasarel·la d'accés pel pont està massa concorregut de personetes.

Pont de mampostería. No és un model comercial i amb els anys s'està desfent l'arc. Forma part de l'itinerari del tren llençador I està situat a la part central de la maqueta. Potser que una de les coses que encara han arribat bé als nostres díes sigui el fons, hàbilment treballat.

Carregador. A la part posterior de la placa giratòria es troba el carregador de carbó i d'aigua de les locomotores de vapor. Més a l'esquerra i sota la corretera i la vía del tren llençadora s'hi troben les víes d'estacionament del tren de mercaderies, al més pur estil "cul de sac".

Plataforma giratòria amb una locomotora alemanya de la série 50. Habitualment el garatges de locomotores ocupen una part residual del circuit de via, sempre han estat desplaçaces cap a un costat, inclús reduint el seu tamany. En aquesta maqueta ocupa un lloc important, aquí es desplaça la estació, que s'hi pot trobar a la part esquerra I en curba.

De moment, per poder fer el tren llençadora només hi es aquesta dispolok de Piko que pùja la més que considerable pujada que la portarà a la estació superior.

Part dreta de la maqueta, al costat de la porta de sortida lateral cap a l'andana. En aquesta foto es pot veure la diferència de nivell entre la estació superior I les víes inferiors, que passen per un més que generós túnel. L'autor, fent un efecte "pedra" posa èmfasi a la diferència de nivell perquè es percebi com una cosa normal.

Part esquerra de la maqueta, al costat de la porta de comunicació amb la sala d'espera. Es veu una estació en curba amb els seus corresponents trens. L'edifici de la marca Anesté és el d'una típica estació espanyola. Per la part esquerra hi ha les vies d'estacionament dels trens llençadora que pujen al la estació superior.

Zona industrial molt senzilla contraposada a les víes d'estacionament, tal I com es pot comprovar pel cercat metal·lic de la tanca. Tot molt ben il·luminat per torres de sis focus.

Destacat sobre el ttúnel del tren es troba el pont del camí que va bordejant la muntanya, I que travessa mitjançant un pont de pedra una gorja de arriba fins a la estació superior. S'hi pot veure al fons el riu que va foradar aquesta gorja I que cau al buit en una catarata. Una mica estrany es que els túnels de la maqueta no facin aigües.

En l'extrem oposat, la muntanya s'acaba a l'entrada, hàbilment posada sobre la paret. En aquest extrem les curbes exteriors són les del circuit principal I la més interior es la vía del tren llençadora que puja cap a la estació superior. Si mirem a travers de la porta podrem veure alguns objectes del museu exposats en la Sala d'espera.